Metodologies decolonials

«Una pedagogia decolonial i intercultural, entre d'altres coses, es pot caracteritzar perquè:

• Transcendeix la pedagogia tradicional, en el qual es troba ancorada la nostra educació.
• Es construeix una educació majèutica i dialògica, on es fusionen i interrelacionen les altres perspectives pedagògiques no occidentals i occidentals.
• Supera la pràctica de domini i colonialitat eurocèntrica apostant per la decolonització epistèmica i pedagògica.
• Renúncia a tota postura reduccionista, mitjançant la interpretació del propi, reconeixent la multiplicitat de veus, en la qual cadascú és percebut alhora com un model d'interpretació també possible.
• Descentra la pedagogia de tot centre hegemònic de poder i saber, per la qual cosa, no es tracta només de ser anti eurocèntric, sinó de negar qualsevol postura hegemònica que s'intenti imposar.» (Méndez-Reyes, 2021)

Méndez-Reyes, J. (2021). La pedagogía decolonial y los desafíos de la colonialidad del saber: una propuesta epistémica.

* fotografía de la obra Siluetas de Ana Mendieta

« [...] No volem els vostres sabers porucs, dèiem. Per això necessitem aprendre el dubte que interromp les credulitats del nostre temps. Volem forjar els sabers que combaten les opressions del nostre món. Perquè mai no en sabem prou si el que volem és fer un món millor, ni mai no ho sabem tot si el que ens mou és el desig de no deixar mai d’intentar-ho. Aquest repte no té límits d’edat, ni avall ni amunt: és una crida a la complicitat dels més petits i dels més grans. Tampoc no té límits de llengua, ni de raça, ni de gènere ni d’origen: els sabers teixeixen el continu de la diversitat del món i impliquen mans, matèries, paraules, textures i horitzons. Perquè portem amb nosaltres l’impuls d’aquest desig i la riquesa d’aquesta diversitat de mons, la nostra és la veu dels aprenents, d’aquells per a qui aprendre no és un trànsit, ni un trànsit sinó una contínua forma de compromís. »

(Fragment d’Escola d’Aprenents, Marina Garcés, 2020)

Colonialisme: És un sistema en què una potència estrangera domina i explota un territori i la seva gent, imposant la seva cultura i controlant els recursos. Es tracta de l' ocupació directa i la imposició de la cultura del colonitzador.

Colonialitat: És un sistema de poder que persisteix després de la independència política, mantenint jerarquies i formes d'explotació heretades del colonialisme. Es refereix a la persistència de relacions asimètriques i discriminació basada en la raça, el gènere i la classe, perpetuant estructures de poder i coneixement eurocèntriques.

Descolonització: Procés d'alliberament polític, econòmic i cultural dels territoris i cultures colonitzades. Busca trencar amb les estructures de dominació imposades pel colonialisme i recuperar l'autonomia i la identitat a través de la resistència.

Decolonització: Procés de qüestionament i transformació de les estructures de poder i coneixement colonials arrelades en les societats contemporànies, tant físiques com mentals. Va més enllà de l'alliberament polític, busca desmantellar les dinàmiques interioritzades de la colonialitat, construint noves formes de coneixement i relacions basades en la justícia i la diversitat.

Antiracisme: Postura i pràctica que s'oposa activament contra les estructures racistes i la discriminació racial, advocant per la justícia, la igualtat i la solidaritat en la recerca de l'alliberament de les persones racialitzades. Implica una lluita constant contra la supremacia blanca i la violència racial, tant a nivell individual com col·lectiu.

Supremacia blanca: Ideologia i sistema de creences que promou la superioritat i el domini de les persones blanques sobre altres races i ètnies, perpetuant així la discriminació, la violència i la desigualtat racial.

Història única: Concepte concebut per l'escriptora Chimamanda Adichie, que es refereix a la representació limitada i simplificada d'un grup o cultura a través de narratives dominants i estereotipades, ignorant la seva diversitat i complexitat.

Interculturalitat: Diàleg i relació equitativa entre diferents cultures, reconeixent i valorant la diversitat i promovent la igualtat de drets i oportunitats.

Eixos d'opressió: Diferents formes de discriminació i dominació que s'intersecten i es reforcen mútuament, com el racisme, el sexisme, l'homofòbia, la transfòbia, el classisme, entre d'altres, creant estructures i experiències de marginalització i desigualtats.

Interseccionalitat: Marc teòric que reconeix els múltiples eixos d'opressió i discriminació que s'entrellacen i es reforcen entre si, com la raça, el gènere, la classe social, la sexualitat, entre d' altres. La interseccionalitat busca desafiar les visions simplistes i binàries, reconeix que aquests eixos d'opressió no es poden separar ni abordar de manera aïllada, sinó que han de ser considerats de manera conjunta per comprendre la complexitat de les experiències i lluitar per la justícia social de manera inclusiva.

Despolitització: Acció o procés mitjançant el qual es neutralitza, minimitza o es desvia la importància de qüestions polítiques, ocultant així les relacions de poder i les desigualtats existents en una societat.

Pensament crític: Habilitat per analitzar de manera reflexiva i qüestionar les idees, creences i supòsits dominants, buscant evidència, perspectives alternatives i una comprensió més profunda de la realitat.

Resistència: Accions i moviments individuals o col·lectius que desafien, qüestionen i busquen transformar les estructures de poder dominants, promovent la justícia social, la igualtat i l'autodeterminació.